LA HISTÒRIA DE MOLINS DE REI

Tot va començar l'any 1188 quan Alfons II, rei d’Aragó i comte de Barcelona, va ordenar construir uns molins en aquest lloc.

Més endavant, amb la construcció del pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei va guanyar importància estratègica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona.

Com a tot Catalunya, la pagesia va ser el sector més important de l'economia. Molins de Rei va ser un poble agrari fins ben entrat el segle XX, tot i que a final del segle XIX, la indústria, s'anava imposant.
Gràcies a la construcció del canal de la Infanta, amb noves xarxes de regadiu, i la inauguració del ferrocarril l'any 1855 van suposar un pas endavant en la formació d'un municipi que va començar a comptar amb una xarxa d'infraestructures i que van millorar el desenvolupament.

El pes de la indústria i el comerç ja es deixava sentir perquè generava una economia mixta en els ingressos de moltes famílies. Part de la indústria local que creix en aquells anys procedia d'antigues professions artesanals reconvertides en industrials, tot i que les grans indústries del tèxtil eren de capital forani.

Els anys foscos de la postguerra van anar acompanyats d'una revifada de la indústria. Fàbriques com Samaranch, Malvehy, Iborra, Torra-Balari i Balanzó van aconseguir altes cotes de producció i van donar feina a la població immigrada que arribava d'Andalusia, Múrcia i Extremadura. El creixement demogràfic dels anys 60 i 70 va provocar un augment de la població, que va passar de tenir 7.364 habitants l'any 1936 a tenir-ne 14.460 l'any 1970.

El creixement demogràfic registrat en la primera meitat de segle XX, que va generar la formació de barris, no es va tornar a produir fins després de la Guerra Civil. La ubicació de fortes onades migratòries a zones de nova construcció va crear una nova estructura urbana configurada per la suma de barris.